La Noa Reviejo és una de les estudiants més estimades del nostre centre. S’hi ha estat sis anys: els quatre cursos de l’ESO i els dos de batxillerat. Les impressions, en general, són molt bones: “Ha estat llarg, sí, perquè són sis anys en la vida d’una persona molt jove. Però ara miro enrere i em sembla que tot ha passat molt ràpidament, sobretot aquests darrers dos anys de batxillerat. I ha estat l’etapa de la meva vida en què m’ho he passat més malament i, alhora, més bé. He alternat el plor amb el riure”.

La Noa, veterana del Milà, ha descobert nous amics en l’etapa recent del batxillerat: “Són amics i amigues que s’han sumat als que ja tenia, els que venien d’anys enrere. Al batxillerat m’he fet molt amb determinada gent”. Sovint sostenim que els anys d’institut són dels més importants en la vida d’una persona: època de descobertes fonamentals, de formació apassionada… “Crec que hi haurà persones que he conegut aquí que ja continuaran per sempre en la meva vida”.

Si hagués de destacar un moment, un de sol, d’aquests anys, ho té clar: “Era un matí que teníem sessió de laboratori amb en Jordi Beneito. Pobre, sempre embolicàvem la troca! Llavors, de cop es va trencar un termòmetre de mercuri, i en Jordi es va afanyar a netejar-ho tot… Amb tan mala fortuna que se li va fer malbé l’anell d’or de casament, perquè el mercuri es menja l’or… Ens va saber molt greu!”.

El que més valora d’aquesta llarga etapa, el que més recordarà, és el contacte amb la gent: “Aquest és un institut en què tothom es coneix, un centre familiar. T’hi sents còmode, mai perdut. Penso que, a vegades, potser no s’aprofita prou aquest clima de proximitat. Crec que hi ha activitats, principalment les del calendari de festes, que es podrien plantejar d’una manera més global, aplegant-hi tot el centre. Caldria, em sembla, programar activitats que permetessin fer més pinya entre tots plegats”.

La Noa, el curs vinent, estudiarà arqueologia: “Sempre m’ha agradat el treball de camp, i el fet de conciliar el treball científic amb el de les ciències socials. Jo, que he estudiat el batxillerat científic, m’he anat adonant que volia tirar cap a les ciències socials, però sense deixar mai de banda la investigació”. I, d’aquí a deu anys, ¿on es veu?: “Voldria treballar en alguna excavació, però això és molt difícil, perquè es tracta d’una feina estacional. De manera que em veig, durant l’any, fent alguna feina de divulgació. Hi crec, en això: els resultats de les investigacions arqueològiques s’haurien d’obrir al públic en general. La societat desconeix què es fa, en una excavació. A més, un cop es destapa un terreny per excavar-hi, com que el pressupost és limitat, cal tornar-lo a tapar al cap de no gaire temps. La manca de pressupost condiciona constantment aquesta professió”.

No ens avancem, però, als esdeveniments. De moment, toca viure l’estiu. I cal imaginar-se que el de la Noa serà un estiu de plenitud: “No sé ben bé què faré encara. Però en vull gaudir. He passat dos anys, sobretot aquests dos últims, en què he tingut poc temps per gaudir. Durant el juliol, tocaré llibres, perquè estic estudiant per a l’Advanced d’anglès. Però a l’agost descansaré”.

Molts de nosaltres recordem la Noa el dia de Sant Jordi, rebent més d’un premi literari: “M’agrada molt escriure, sí: dissertacions, textos d’opinió, poesia. No he tingut prou temps per fer-ho, recentment, però m’agrada”.

La comunitat del Milà la trobarà a faltar! Que tinguis molta sort, Noa!