Select Page
Catalunya es troba, una vegada més, enmig d’un període de canvis político-socials. En aquest sentit, el passat diumenge 14 de febrer es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya i encara ara estem a l’espera que els polítics arribin a un pacte per poder formar Govern. Els comicis del febrer van estar marcats per la pandèmia de la COVID-19 i les seves restriccions. A més, la política catalana provenia d’una etapa força judicialitzada, la qual cosa fa que la ciutadania desconfiï més de les institucions. Tot això va fer caure la participació a un 53,54%, convertint-se així en les eleccions menys participatives des de la fi del règim franquista.

Durant de la campanya electoral, els estudiants de batxillerat ens vam preguntar si caldria obrir a Espanya el debat sobre l’edat mínima per votar als comicis, com ja han fet altres països. Per exemple, a Àustria, Croàcia, Grècia, alguns estats d’Alemanya i Escòcia ja es pot votar abans dels 18 anys. Durant el període per constituir el Parlament de Catalunya, investir un nou president de la Generalitat i formar Govern, els estudiants de batxillerat de l’assignatura “Revista” hem realitzat un debat, una reflexió i una enquesta entre els nostres companys de curs per tal de veure com està, al nostre entorn immediat, l’estat de la qüestió.

Amb les respostes a la mà, es percep una opinió majoritària entre el jovent del centre a favor de mantenir el dret a vot als 18 anys perquè asseguren que “als 16 anys no tots som suficientment madurs per poder influir en les qüestions polítiques”. Per altra banda, la minoria que es mostra a favor de rebaixar la franja als 16, que frega el 45%, argumenta que “si podem treballar o pagar impostos, també hem de tenir la capacitat i el dret de votar”.

Pel que fa als passats comicis catalans, en cas que s’hagués rebaixat el dret a vot als 16 anys, un 65% dels enquestats hagués anat a votar segur si hagués pogut, i un 25% s’ho hauria pensat. Aquestes dades representarien un considerable augment de la participació a gran escala. Ideològicament, un 75% es considera progressista, mentre que un 15% es decanta pel conservadorisme. Això ens indica una clara tendència dels alumnes de batxillerat del centre a favor del desenvolupament polític i social. Tanmateix, no tots els enquestats tenen constància del resultat de les mateixes eleccions, només un 35% sap dir-nos quins van ser exactament els resultats de les esmentades eleccions, la qual cosa denota que no hi ha un veritable interès per les qüestions polítiques.

Una altra qüestió que hi ha damunt la taula de debat social és si el requisit de l’edat mínima ha de ser el principal per exercir el dret a vot (a banda d’estar al cens). Hi ha qui sosté, per exemple, que caldria apostar per altres característiques, com un mínim nivell d’estudis. En aquest sentit, una àmplia majoria d’estudiants ha defensat el dret a sufragi universal, encara que “un test de cultura general” potser estaria bé, han proposat alguns. “Hi ha gent que no sap el què vota, però potser a mesura que et fas gran vas prenent consciència i vas adonant-te de les conseqüències dels teus actes, també a nivell polític” ha estat la conclusió de la majoria.

En definitiva, en base l’estudi realitzat entre els estudiants de Batxillerat de l’institut Milà i Fontanals, es pot afirmar que la majoria de joves consideren convenient mantenir l’edat de vot als 18 anys. En relació a les passades eleccions al Parlament però, sembla que si s’hagués permès el dret a vot als adolescents de 16 anys, el percentatge de participació als comicis del 14F hauria estat més elevat.

Marc Paredes i Lluc Vendrell, abril 2021

Secured By miniOrange