Si sou del Milà, segur que les heu vist: són les tres amigues inseparables. Com les tres Maries, però en versió actual i molt més divertida. Estudien 2n d’ESO, van al grup L. Totes tres són rialleres i vives com una centella (o com tres centelles), i, a més, comparteixen aficions artístiques. Dues d’elles, la Gina i la Carlota, ja es coneixien d’abans d’entrar al Milà, perquè de ben petites feien ballet i escalada juntes. Al nostre centre van conèixer la Mar, i, a partir de llavors, totes tres formen un tercet molt representatiu. La Gina venia de l’escola Llebeig, de Vilobí. La Mar, de l’Estalella Graells. I la Carlota, del Baltà Elias. L’una parla, i les altres dues acaben de matisar el que diu. Si una segona comença a fer una reflexió, les dues restants acaben d’arrodonir el comentari. Sembla que ho tinguin assajat, però, no: és real, improvisat, fet en temps real!

          “Vam aprofundir la nostra amistat quan vam fer el treball d’entrevistar un famós —reconeix la Carlota (i us asseguro que ha fet servir el verb aprofundir, tal com ho he recollit)—. L’entrevista havia de ser gravada, i ens vam disfressar…” La Gina explica que la Mar i ella eren les periodistes, i la Carlota feia de Rosalía. Tra, tra…

Lògicament m’interesso pel que més els agrada —i el que menys— del nostre institut. “Jo prefereixo el batxillerat que l’ESO —diu la Gina—. Al batxillerat tries tu, perquè és un cicle que ja està destinat a fer una cosa més concreta. En canvi, aquí a l’ESO fas el que et manen”. Això sí, el que troba a faltar és una cantina. “Molaria molt, i no soc l’única que diu, que consti”. La Mar fa que sí amb el cap (ja són dues). La Carlota s’hi apunta (tres!). “És un institut molt acollidor, perquè té molts arbres al pati”, assegura la Mar. “Tenia, més aviat”, matisa la Gina, i assenyala darrere nostre, on es va haver de fer una tala de pins per seguretat. Sembla que, d’aquí a tres cursos, la Mar i la Gina tiraran cap a l’artístic. En canvi, la Carlota apunta més aviat cap a les arts escèniques. Queda clar, però, que estem davant tres noies amb aptituds i ambicions clarament artístiques.

¿I quines aficions tenen? “Esport, ballar, coses mogudes —respon la Gina, que és, en efecte, un belluguet—. Però també m’agrada pintar”. La Mar diu que li agrada el ball d’acrobàcies. I la dansa, en general:  “M’hi he dedicat una mica. Al jazz, per exemple”. En canvi, la Carlota és una amant de la muntanya i la natura, de les caminades i l’escalada: “És que, ja de ben petita, els meus pares em duien a la muntanya, i per això també m’agrada molt l’escalada”. Ei, però encara hi ha alguna cosa més: “I escriure, que no té a veure amb això, però vaja”.

Passar una estona amb elles és somriure. No paren! Potser algun dia la música de Rosalía no estarà tant de moda com ara. Tant de bo, però, que aquesta amistat tan bonica nascuda al Milà sigui per sempre!