Aquest és el tercer any en què l’Hug estudia al centre. Venia de Vilobí, de l’escola Llebeig. Se’l veu content, és un noi molt trempat i popular. “Aquest curs es pot dir que estic millor que a primer, en què estava força nerviós perquè era el meu primer any a l’institut. A segon, ja controlava una mica més. Ara, però, que ja és el meu tercer any aquí, ja sé com va tot”. No va venir sol, esclar: en aquesta aventura del Milà, el van acompanyar uns quants amics de l’antiga escola de Vilobí.

Per a ell, però, el canvi de l’escola a l’institut ha estat important: “Aquí hi ha molta més gent. També tenim força més assignatures. Per exemple, Naturals i Socials (a l’escola només hi estudiàvem Medi)”. No tot el que experimenta al nostre centre, però, és del seu grat. “No estic d’acord amb algunes normes d’aquí. Per exemple, que als lavabos no hi hagi paper de vàter. També m’agradaria molt que hi hagués una cafeteria pròpia”. Queda apuntat, Hug!

Encara és d’hora per pensar en el futur. Però ell, que va venir al nostre centre per la seva afició musical, cada vegada es decanta més per algun estudi de caire científic. “M’agradaria molt estudiar alguna cosa relacionada amb la química”.

Pel que fa a les seves aficions: construir aparells electrònics n’és una. La música, com hem dit: l’Hug toca la bateria. De fet, amb altres amics del poble tenen un grup, i fan versions de clàssics del rock i del heavy. S’atreveixen amb AC/DC, entre altres grups. “Assagem els caps de setmana”.

Va ser un dels participants, l’any passat, de l’experiència Com Sona l’ESO. Volem que ens expliqui en què consisteix: “Agafen instituts de tot Catalunya, i trien un lloc, on ens estem els nois i les noies. Ens donen un lloc per dormir. Hi duem tendes, acampem. Un cop instal•lats, fem assajos, dos al dia. Tot plegat són quatre dies. En el temps lliure, ens deixen anar pel poble. Cada nit fan un concert, de diferents grups. L’última nit, es produeix l’experiència Com canta l’ESO: llavors som els joves dels instituts que sortim a l’escenari i toquem i cantem”. L’Hug reconeix que, quan toca, se sent més lliure. “Si estic tens, toco una estona la bateria i de seguida m’allibero”.