Select Page

A 2n de l’ESO es fa el projecte Art i Cultura amb un enfocament interdisciplinari ja que es busca el diàleg entre les matèries de Socials (Geografia i Història) i de Visual i Plàstica. D’aquesta manera els alumnes coneixen els elements del medi natural i social, els fets històrics i les creacions culturals més importants i alhora poden conèixer els diferents llenguatges artístics en el seu context i experimentar de manera creativa amb les obres artístiques més representatives de les cultures que estudien a les classes.

Aquest és el cas de les icones bizantines que, juntament amb els mosaics, són les obres plàstiques més representatives de l’art bizantí. Bizanci va ser una colònia de l’antiga Grècia establerta on es troba ara Istanbul. I va ser el lloc escollit per l’emperador Constantí per fundar la ciutat de Constantinopla l’any 330. Posteriorment, amb la divisió de l’Imperi Romà per Teodosi l’any 395, va ser la capital de l’Imperi Romà d’Orient fins la seva conquesta pels otomans l’any 1453.

La pintura bizantina es caracteritza per la falta de perspectiva, els fons daurats i la idealització de la figura humana a partir d’un model prototípic de santedat, el que comporta una falta d’expressió emotiva. Aquests trets els trobem a les icones bizantines, un art figuratiu amb una funció religiosa i teològica: servien per pregar i per apropar-se a alguns misteris, com el de la Salvació. Es representaven els models divins de la persona cristiana: Crist, la Verge i els sants; i a través de la seva contemplació, en tant que encarnen la bellesa suprema, els cristians poden accedir als misteris de la seva religió. A més a més, el llenguatge plàstic representava una via privilegiada d’accedir-hi a través del sentit de la vista.

A les classes es va explicar el simbolisme religiós i teològic dels colors de la icona bizantina, i es van facilitar unes làmines amb diferents esbossos per tal que els alumnes poguessin escollir. Es va utilitzar la tècnica del mosaic fent ús de papers de colors o de retalls de diaris i revistes. Es va pensar la possibilitat de substituir el fons daurat per paper de plata però no es va dur a la pràctica. Ja que aquesta activitat era de realització lenta, es va donar l’opció de fer-ho en parelles. Cal dir que els alumnes van entomar aquest repte amb força motivació i com a resultat de la seva implicació van fer una bona feina. Aquí us presentem només algunes obres a títol d’exemple:

Sergio Martínez i Tomás Maroño, 2n ESO K

Míriam Muñoz, 2n ESO K

Aina Fernández i Laia Garriga, 2n ESO K

Secured By miniOrange