Tots els que formem part de la comunitat del Milà coneixem molt bé en Nil Aguado: és el noi invident que es guia amb un bastó, una persona ben popular al nostre centre. Té 16 anys, i abans de recalar al Milà havia estat en diverses escoles. Per exemple, el 2014 es va estar en un centre de l’ONCE a Madrid. La primària, la va fer al Pau Boada, i també va passar un temps a l’Espiga. “No soc cec del tot de naixement, però tenia fotofòbia, que és un problema de la vista en què et molesta molt la llum del sol i els fluorescents”. El problema, amb l’edat, es va anar agreujant. Però en Nil demostra que no té por de res.
¿Quin és el seu dia normal? “Un dia feiner, aquí a l’institut, entro i el primer que faig és mirar l’horari, després de penjar el bastó. Pujo cap a classe: la veritat és que les mates —per exemple, les equacions— no m’acaben d’anar bé. Al pati, esmorzo i escolto musica”. ¿I com s’ho fa, per seguir el ritme dels altres alumnes? “Intento escoltar molt bé, de fet porto audiòfons, i miro d’adaptar-me en tot moment a les classes. Quan cal, utilitzo l’ordinador adaptat, que té un programa de veu que es diu Jaws. És un programa en català, castellà i anglès. També aprenc amb l’ajut de vídeos. Hi ha una màquina, la Perkins, que serveix per escriure en Braille. Té sis tecles. I una campaneta, com les màquines d’escriure antigues. Llegir en Braille em costa massa; escriure, en canvi, em costa menys”.
I un dissabte, o un dia festiu, ¿com és, en la vida d’en Nil? “Em crida ma mare, escolto sèries: ara, per exemple, estic seguint Vivir sin permiso, una sèrie espanyola protagonitzada per José Coronado. Passa a Galícia”. Tenim ganes de saber d’altres aficions seves: “Em dedico força a escoltar rock: de tot una mica. Per exemple, un grup que es diu Mago de Oz. O Boikot, que està més en la línia del punk”. Per cert, ¿creu en la reivindicació ideològica o política vehiculada pel rock and roll? “No és que hi cregui: és que hi ha grups que ho fan”.
I llegeix força, també, en Nil. Ara mateix, El mundo de Sofía, que és filosofia. “És un llibre que fa que t’ho qüestionis tot. Per exemple, la pregunta inicial de la filosofia: ¿qui soc?”. Bé, com que és ell mateix qui s’ha fet la pregunta, l’aprofitem: ¿qui és en Nil Aguado? “Soc un noi a qui agrada molt la música, els llibres. Quan tinc temps, amb el meu pare llegeixo còmics d’herois de Marvel. Amb la mare, també llegeixo, i segueixo vídeos de Berto Romero, o llegeixo acudits per Internet”. ¿I què en pensa, del futur? ¿Per on l’enfilarà? “M’agradaria fer alguna cosa relacionada amb la història”.
Doncs molta sort, Nil!