Introducció
L’Institut Milà i Fontanals és un centre d’educació secundària situat a Vilafranca del Penedès on s’imparteixen els següents estudis:
- Educació Secundària Obligatòria.
- Batxillerat (s’imparteixen totes les modalitats, incloent el batxillerat artístic plàstic i de disseny i el batxillerat d’arts escèniques i musical).
- CFGM Cures Auxiliars d’Infermeria.
- Ensenyament de Règim Especial d’Esports (especialitat Futbol). Aquests estudis tenen una durada de dos cursos i s’imparteixen amb la col·laboració de la Federació Catalana de Futbol).
- CFGS Ensenyament i Animació Socioesportiva.
- CFGS Documentació i Administració Sanitàries.
A l’Institut Milà i Fontanals hi treballen uns 100 professionals entre professorat, personal d’atenció educativa i personal d’administració i serveis i hi estudien uns 950 alumnes aproximadament. En horari de matí es duen a terme els següents estudis:
- Educació secundària obligatòria
- Batxillerat
- CFGS Ensenyament i Animació Socioesportiva
En horari vespertí es duen a terme el següents estudis:
- CFGM Cures Auxiliars d’Infermeria
- CFGS Documentació i Administració Sanitàries
- Ensenyament de Règim especial d’esports en modalitat Futbol
També en horari vespertí es duen a terme diverses classes setmanals de repàs que duren tot el curs, servei de biblioteca escolar durant tot el curs i cursos i tallers trimestrals. Es dóna la circumstància que durant les tardes compartim les instal·lacions amb l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de l’Alt Penedès.
Història
L’Institut Milà i Fontanals va nèixer el curs 1993-1994 i va ser l’institut més nou de Vilafranca fins el 2013. En el seu inici convivien en el centre tres etapes: Batxillerat Unificat Polivalent (BUP), Formació Professional (FP) , i Educació Secundària Obligatòria (ESO). El fet d’haver estat el centre nou de la vila durant molts anys i no haver disposat de cap tret identitari previ ha condicionat el nostre caràcter.
En els seus inicis, amb la implantació de l’ESO, els esforços es van concentrar en establir un clima de convivència adequat per l’aprenentatge i en atendre adequadament els alumnes amb una situació acadèmica menys favorable. D’aquesta etapa s’han heretat dues característiques: d’una banda la gestió de la convivència i els processos organitzatius i d’altra banda el tractament a la diversitat. El rigor en l’aplicació de les normes de convivència que recullen les NOFC és molt conegut per la comunitat educativa i ha constituït un marc que permet el desenvolupament habitual de les classes i l’establiment de diverses metodologies didàctiques que modifiquen les dinàmiques habituals a l’aula.
La feina en el camp de l’orientació educativa va ser particularment intensa des dels seus inicis per què l’establiment de l’ESO introduïa elements nous derivats de l’allargament de l’escolaritat obligatòria i de la integració d’alumnes de 12 anys en instituts que fins llavors rebien alumnes a partir de 14 anys. A més d’aquests reptes es produïa la circumstància que molts dels alumnes presentaven mancances acadèmiques i un percentatge alt no havia assolit els objectius de l’etapa educativa anterior. Els recursos esmerçats en aquesta area van fer que el centre adquirís uns processos eficients i eficaços d’atenció psicopedagògica que ràpidament van ser reconeguts per l’entorn contextual. Per exemple, el Milà va ser el primer centre a la vila en implementar el projecte d’aprenentatge productiu en col·laboració amb l’institut IDAP. També l’administració educativa va assignar-nos grups específics d’alumnes amb mobilitat reduïda i necessitats educatives especials.
La impartició del Batxillerat d’Arts plàstiques ja des del seu inici (curs 1993-1994) va marcar la identitat del centre donat que el diferenciava de la resta. Una gran part dels alumnes de batxillerat cursava el Batxillerat d’Arts i per aquest motiu vam disposar ja des de l’inici de 3 línies de batxillerat que donaven continuïtat a les tres línies d’ESO existents. Després, amb la incorporació de l’itinerari del Batxillerat d’Arts escèniques, música i dansa el curs 2008-2009 aquest tret diferencial es va accentuar. Finalment, amb la incorporació d’estudis postobligatoris, el caràcter del centre va acabar-se de definir.
Donada la seva ubicació, el centre ha hagut d’assumir progressivament el principi de diversitat, adoptant un model curricular que contempli l’accés igualitari a un currículum comú i la diversificació d’aquest currículum en funció de les necessitats educatives que presenten els alumnes.