“El Milà m’ha ensenyat a ser més social”
Personatge Kaia Sánchez, estudiant de 2nA
La Kaia estudia el batxillerat artístic, curs del qual és delegada. Segurament els seus companys van escollir-la perquè és una noia molt responsable i d’una gran constància en tot allò que fa. Viu al barri de Sants, a Barcelona, i cada dia ve amb tren. Això vol dir que de dilluns a divendres es lleva a les cinc del matí, quan la llum encara ha de trigar ben bé dues hores i mitja a escampar-se pel país. “Al tren faig una mica de tot: sovint hi dormo, i només una vegada em vaig passar d’estació (una, només: vaig saltar a Catalunya, i ho havia d’haver fet a Sants). Però també hi estudio, o dibuixo. Per cert, al matí m’encanta contemplar la sortida de sol”. Arriba a casa a dos quarts de cinc de la tarda. Dina a aquesta hora.
Al nostre institut s’hi sent del tot arrelada. “La gent d’aquí m’ha acollit molt bé. És per això que hi he volgut continuar”. Hi ha estudiat els dos cursos de batxillerat.
Li preguntem com va el segon, aquest curs tan complicat: “No puc dir que em vagi gaire bé. Però aquest segon trimestre em plantejo les coses d’una altra manera per tal de millorar les notes. Té a veure amb la manera d’organitzar-me, perquè hi ha dies que no voldries fer res i, en canvi, tens un tou d’exàmens. Al final, l’únic que pots fer és deixar de banda aquests dies girats i posar-te a treballar fins que t’ho puguis treure”. I, en aquest sentit, els que hem tingut la sort de tenir-la com a alumna podem donar fe de la seva tenacitat i esforç.
La Kaia, a partir de l’any que ve, vol dirigir els seus estudis cap a la Traducció i Interpretació. Ho farà a la Pompeu Fabra. “Voldria estudiar francès i italià, perquè l’anglès ja es dona per descomptat. També estudio japonès.” A més d’aquestes llengües, i del català i el castellà, per part de mare la Kaia domina perfectament el noruec. “M’agradaria utilitzar el bagatge del meu noruec per traduir. No hi ha gaires traductors del noruec al català”.
¿I quines aficions té? “Sempre escolto música: pop, rock, indie. De tant en tant, clàssica. També m’agrada molt ballar, fer exercici. Per Barcelona, surto amb una colla en què hi ha força japonesos. Vaig conèixer una noia japonesa en un seminari d’arts marcials. Per Cap d’Any aquesta amiga va dur uns quants amics més, tots del Japó. Ara sortim tots plegats, i ens relacionem amb una mica de castellà, anglès i japonès”.
“A part de la qüestió estrictament acadèmica, el Milà m’ha ensenyat a ser més social. Abans era molt vergonyosa, introvertida. Em costava molt obrir-me. Per tant, estudiar en aquest institut m’ha ajudat a ser més comunicativa, més jo, en definitiva”. ¿I què passarà, l’any vinent, amb els seus companys de classe? ¿Mantindran el contacte?. “Si es vol, es pot fer, i tant! A mi m’agradaria molt mantenir-hi contacte. Tots aquests anys han sigut molt especials per a mi”.