“L’operació de cor no m’ha fet canviar”

Personatge Jordi Sánchez, estudiant de 2n d’ESO

En Jordi Sanchez (ell ha optat per no posar accent en el cognom) té 14 anys, és de Vilafranca i va a la classe de 2n. N del nostre institut. Em diuen que és un xicot molt estimat a la classe. Li agradaria acabar estudiant informàtica, i té diverses aficions, algunes de les quals ens fan pensar en ell com un noi de vida molt sana: per exemple, practica bicicleta a l’aire lliure, li agrada caminar pel bosc i anar a buscar bolets. A vegades, passa per l’Esclat amb el seu germà i, tot seguit, se’n van a caminar plegats, i s’arriben fins a Sant Martí. Altres passions seves ja el connecten més amb el món actual i amb els altres nois de la seva edat: segueix alguns youtuber, streamings…

El primer trimestre d’aquest curs, en Jordi va patir una delicada operació de cor. Poca broma! Ell ho explica així, com si ho referís d’algú altre: “Tenia com uns forats que em feien perdre sang, i unes venes mal dirigides”. L’operació es va fer a Sant Joan de Déu, i va durar diverses hores (no recorda ben bé si van ser quatre o vuit: moltes). El que més sorprèn d’ell és la manera com ho porta, amb naturalitat, sense donar-hi gaire importància: “No estava espantat. Em vaig despertar a l’UCI, i vaig iniciar el postoperatori. Em costava molt beure, al començament, i és que encara no podia menjar. I quan em movia, al cap de pocs dies, em feia mal”.

Assegura que l’operació no el farà canviar. En Jordi fa vida normal, com qualsevol altre xicot de la seva edat que no hagi hagut d’entrar mai en un quiròfan. Això sí, ha de vigilar amb les caigudes, perquè la ferida no es reobri. Va cursar la primària al Pau Boada. Al Milà s’hi troba —i ho diu convençut— molt bé. “Les meves assignatures preferides són física i química, castellà i plàstica”.