Seleccionar página

L’Iván Pizarro, home polifacètic, creador per naturalesa, fa dos cursos que és professor de Cultura Audiovisual al Milà. En aquesta mateixa secció, un alumne seu explicava, ara fa unes quantes setmanes, que l’Iván és un home que sap motivar els seus alumnes. ¿Com s’ho fa? “La idea és agafar el cap dels nois i noies i obrir-lo. Que no hi ha hagi límits per a l’art i el pensament. Els mostro la feina de molts artistes. Fora límits!”

L’art, sí, però també el pensament. Perquè potser el que es desconeix d’aquest personatge de barba tan característica —que no és una barba hipster, aclareix— és que, abans que Belles Arts, va estudiar Filosofia. No és estrany, doncs, que l’Iván miri de vincular sempre el món de les idees amb el de l’expressió estètica. “Ensenyant art, puc parlar de filosofia. A la inversa, també, però costa més.”

Té 38 anys, i és un jove molt creatiu. La música, per exemple, forma part inextricable de la seva obra creativa: “Ara mateix estic tocant la guitarra en una banda de rock. Fem post-metal”. ¿Post-metal? Si ens donés algun exemple amb què es pugui comparar, potser ens ajudaria: la banda nord-americana Neurosis, un dels clàssics d’aquest estil. El grup té un nom inventat, Degraey. També és inventat el nom del meu projecte personal, en què faig música electrònica experimental amb sintetitzadors modulars. Es diu Espinoza”. És a dir, una variació del nom del gran filòsof i polidor de lents holandès. Una nova aliança entre el món de les idees i, en aquest cas, el de la música.

Abans que al Milà, l’Iván havia treballat en una escola a Mataró. I és que, després de cursar la carrera de Filosofia, es va inclinar per estudiar un grau superior de tècnic de so. Com a tècnic de so, va treballar uns mesos a Catalunya Ràdio, a la Cati (que és com se’n diu, a la casa, del canal Catalunya Informació): hi feia de tècnic de so, hi gravava cròniques. En acabar el seu contracte a l’escola mataronina, un professor d’allà—de dibuix— li va recomanar que estudiés una altra carrera. És quan es decideix per Belles Arts.

Confessa que al nostre centre s’hi troba molt a gust. ¿I no se li fa feixuc, el trajecte en tren? “No, al contrari. A l’anada, aprofito per llegir. En tornar, dibuixo.” Volem saber quines lectures prefereix. “M’inclino per llibres en què parlen els artistes o que parlen sobre la feina dels artistes. Ara mateix estic llegint-ne un d’entrevistes a Andy Warhol. Vaig acabar-ne un, fa pocs dies, de Gilles Deleuze: estudis seus sobre cinema. O un altre sobre Andréi Tarkovski, el director de cinema rus.

Acabem, tot reprenent el tema de la barba. No, d’acord, queda clar que no és un senyal de hipsterisme: “Quan tenia cabells, els duia ben llargs. Si els conservés, potser no portaria barba”. Diuen que, on hi ha pèl, hi ha alegria. Hi podríem afegir: i reivindicació!

Secured By miniOrange