Select Page

Dilluns passat dia 25 de novembre de 2019, dia Internacional Contra la Violència de Gènere, es va dur a terme un petit acte per a reivindicar el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Un grup d’alumnes van interpretar una peça musical i l’Associacio d’Alumnes del Milà va llegir un manifest.
A més, al llarg del matí, es va instal·lar un comptador de dones assessinades per la violència masclista al vestíbul. Felicitats a tots per l’acte!

MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
L’associació va llegir el manifest que transcribim íntegrament:

La violència de gènere ha estat, i segueix sent en moltes parts del món, un delicte ocult, invisible. La consideració que les dones són objectes de propietat dels homes de la família, i per extensió de tots els homes, i que han d’estar subjectes a ells, obeir, mantenir-se en l’ombra, cobrir les necessitats i satisfer els desitjos d’ells és la regla d’or del patriarcat.

La violència explícita o l’amenaça de recórrer a ella s’utilitza com una forma de control sobre la vida de les dones. L’«aguanta, ja saps com són els homes» ha estat durant llarg temps un consell de moltes mares a les seves filles, com una forma, potser, de prevenir-les sobre les conseqüències encara més greus si s’atrevien a desobeir, queixar-se o intentar apartar-se d’ells.

Aquest recurs a la violència està present en tots els països del món, si bé és cert que en aquells on els drets de les dones no estan si més no contemplats formalment la seva situació és veritablement desesperada. Qualsevol pot comprovar amb solament un cop d’ull en els llibres d’història com des de temps immemorials tant les veus autoritzades com les populars transmetien aquestes idees de menyspreu cap a elles i els seus drets, alimentant un cos de creences misogin, pervers i letal.

No obstant això, si alguna cosa caracteritza la lluita feminista, és la seva tenacitat. És un fet inqüestionable que, malgrat tots els inconvenients, obstacles i pals en les rodes, mai s’han donat per vençudes. Sempre va haver-hi veus transgressores, lluitadores que, de manera solitària o col·lectiva, defensaven, i defensen, la dignitat i el dret a una vida plena de totes les dones, totes sense excepció. Un d’aquests drets fonamentals és el de l’educació. Aconseguir-ho ha estat, i segueix sent-ho en altres llocs del planeta, un procés lent i difícil. El concepte tradicional de feminitat ha estat renyit amb el desig d’aprendre més enllà del relacionat amb les tasques de la llar, i ja no diguem d’aplicar aquests nous i coneixements a l’àmbit públic.

No obstant això, també en aquest camp la tenacitat va donar els seus fruits. Avui dia és una evidència que tant en l’Estat Espanyol, com en la gairebé totalitat dels països del nostre entorn, les noies ja són majoria en els estudis superiors. Certament, la presència de dones a les aules com a alumnes i gradualment com a professores compromeses amb els valors feministes, ha anat modificant l’escenari quotidià de les universitats, així com ha promogut i impulsat la consolidació dels estudis de gènere, i la necessitat de la introducció als variables gèneres com a part fonamental per a la construcció del coneixement.

Aquests estudis han enriquit els continguts, impulsant noves línies de recerca fonamenta noves generacions de professionals que podran comptar amb eines més útils per enfrontar-se a les complexes realitats socials. No a estat fàcil, se’ns ha titllat de poc científiques o de voler construir guetos, però novament la tenacitat va donant els seus fruits, encara que sempre amb un cert grau de patiment i sovint de desencantament davant determinades reaccions.

Entre aquests continguts nous estan precisament els relacionats amb la violència de gènere. El reconeixement d’aquest tipus de violència com a estructural permet passar de l’anàlisi del privat al públic, al social i al polític. Conèixer els mecanismes de control sexista, les diverses formes de violència, investigar les possibles tipologies, explorar els models explicatius, endinsar-se en les arrels més profundes d’aquest cos de creences que justifica la dominació de la meitat de la humanitat, penetrar en el sofriment de les víctimes, descobrir els seus mecanismes de supervivència, en fi tot això i molt més es converteix en bàsic per poder, al seu torn, plantejar-nos en un futur difícil de precisar l’erradicació del que és ja descrit com una de les més greus xacres socials mundials, que infligeix sofriment, por i mort, frena el desenvolupament dels pobles, perpètues situacions d’injustícia social i de pobresa, atacant els valors fonamentals de les societats democràtiques.

La commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere pot ser un bon moment per reflexionar sobre això.

Secured By miniOrange