Seleccionar página

L’Andreu Felip, amb barba florida o amb la cara neta de pèl, és tota una institució, en el nostre centre. Un professor molt respectat i un company estimat. Es dedica a ensenyar un intangible tan sublim com el de l’art: història i fonaments. D’entrada, ens fa gràcia saber d’on li ve, aquesta seva passió per l’art: “No us ho sabria dir, des de ben petit… Diuen els meus pares que, quan encara no sabia llegir però ja m’aguantava dempeus i tenia prou alçada per arribar als llibres dels prestatges de casa, em passava hores fullejant les il·lustracions dels llibres d’art que ells hi tenien”.

Tenim entès que aquest home que fa poc ha estrenat la cinquantena sap transmetre la seva passió artística als alumnes. “Tant de bo sigui així. La veritat és que m’ho passo molt bé quan es parla d’art i, per tant, a classe em diverteixo”. Parlant, però, de l’art: ens preguntem si ha de ser, necessàriament, compromès? “Sí, és clar! l’art és llenguatge, expressió, comunicació amb els altres i amb tu mateix, l’art és vida! L’art és un compromís amb la vida, amb l’amor i el desamor, amb la reflexió intel·lectual, amb la lluita política…” Clar i català. No podem sinó donar-li’n la raó.

Abans de ser professor, però, la vida de l’Andreu sembla que va fer alguns tombs… “A mesura que passen els anys, vas fent tombs, sí. Pel que fa a l’àmbit laboral us puc explicar que, a més de treballar com a professor d’art en quatre instituts diferents, també vaig fer-ho en un estudi d’arquitectura i en l’àmbit de la cooperació internacional al desenvolupament”. Per la meva cara d’estranyesa, ell mateix ja endevina la pregunta que ve a continuació: ¿i com carai hi vas arribar, al Milà? “Quan vaig aprovar les oposicions a professor, em van enviar aquí per a un curs i prou, i després vaig haver de marxar. Al cap d’uns anys, quan vaig poder triar una plaça definitiva, com que aquí al Milà m’ho havia passat tan bé i en tenia molt bon record, vaig demanar de venir-hi una altra vegada”. Vaja, allò que, popularment, se’n diu un win-win… Llarga vida, doncs, a la teva estada al centre, Andreu!

L’Andreu Felip, però, també forma part de la direcció del nostre institut. I totes aquestes qüestions administratives, no semblen pas tan artístiques… Diríem que deuen ser més aviat difícils… “No, no és que siguin difícils, al contrari, amb els nous programes i eines informàtiques de gestió és tot cada vegada més fàcil. En tot cas diria que m’agradaria disposar de més temps per poder dedicar-me més a les necessitats de manteniment i inversions per tal que tots, professorat i alumnat, poguéssim disposar de millors eines i millors espais per treballar”. Home compromès, com es veu, no sols amb l’art, sinó també amb l’administració.

Per altra banda, l’Andreu és un viatger consumat. I, entre les seves predileccions viatgeres, es compta la ciutat de Londres. “És una ciutat plena de formes, colors i textures diferents, diversa en gent i oferta d’oci. Per a un amant de l’art, és la ciutat més important d’Europa avui en dia i, per tant, jo us recomanaria anar a Londres i visitar-hi tants museus i galeries d’art com pugueu!”.