Seleccionar página

 En Lluís Monteagudo Álvarez venia de l’Estalella Graells. A la classe de 2nL, la seva, només ell i un altre noi provenen d’aquella escola. Els canvis més significatius que ha notat respecte de l’Estalella: “Allà et deien: fes el que toca. Aquí a l’institut, per contra, hi ha una mica més de llibertat. Això es nota, per exemple, en les optatives. Em sento millor aquí”.

Encara és molt d’hora per parlar del futur, que acabarà arribant. Però en Lluís sembla que té clar que optarà pel batxillerat artístic. El fet que els seus pares, tots dos, siguin artistes —en David, escriptor; l’Olga, ballarina— poc o molt determina. Més enllà d’això, però, el fet és que les aficions d’en Lluís són, primordialment, creatives: li encanta dibuixar, fer còmics… Però també anar en bicicleta i patins, programar, realitzar vídeos. Per cert, ¿què creu que es pot millorar, al Milà i Fontanals? “Em fa l’efecte que, de vegades, es fan proves, com ara l’ONMAT, que poden beneficiar un grup… Ara bé, si falla, pot ser que tot una generació acusi aquella mala nota”.

Ens demanem si l’institut és un bon lloc per fer-hi amics. En Lluís respon lacònicament que sí. Però, tot seguit, apunta una consideració molt interessant: “Jo soc una mica estrany, perquè no tinc mòbil”. El periodista li demana si això és una opció estrictament dels pares, o ell ja hi està d’acord. “A mi ja m’està bé”, respon en Lluís. Visca!

Pel que fa al mètode general de l’ensenyament, en Lluís sosté que s’hauria de canviar una mica el fet que tot sigui tan teòric. Alhora, però, defensa que la teoria és important. O, sobretot, l’engranatge entre teoria i pràctica, i que en aquest binomi no hi hagi un dels dos elements que destaqui massa sobre l’altre.

Acabem parlant de festes: “Caldria posar-ne alguna més, perquè n’hi ha poques. Al final, el calendari de festes es queda una mica curt”.