Primer de tot, David: ¿com portes el confinament?

Se’m fa bastant difícil haver d’estar tot el dia tancat a casa, però la veritat es que pensava que seria pitjor.

¿Com és el teu dia a dia?

És bastant avorrit. Em desperto per fer classe i després faig deures fins que arriba l’hora de dinar. A la tarda, normalment toco una mica la guitarra o algun instrument i després faig esport amb la meva germana i, en acabat, sopem. La gran majoria de dies són així, tot i que estem bastant entretinguts a casa gràcies als aniversaris de familiars i amics i preparant vídeos i altres regals virtuals.

¿Què creus que ens deixarà, aquesta època? ¿Què diries que n’aprendrem?

Jo tinc l’esperança que la gent acabi tenint una mica de consciència dels seus actes i més respecte cap a l’altra gent, tot i que hi ha moments, avui dia, en què no ho sembla. També espero que després de tot això disfrutem més del temps amb amics i familiars i no donem per fet que aquest temps el tindrem sempre, que aprenguem a valorar més aquests moments.

“Aquest dos anys que he passat al Milà no els canviaria per res del món!”

Has guanyat el primer premi del concurs de fotografia Milà indoor. ¿Com explicaries la teva foto?

Quan vaig saber que el tema era “miralls”, vaig pensar en alguna forma de reflectir-me a mi mateix, buscar alguna cosa que em representés, i és per això que vaig pensar en mi mateix tocant, perquè és una cosa que vaig aprenent jo sol, a poc a poc, i que, quan ho estic fent, no penso en res més que no sigui millorar. Després de triar com volia sortir, vaig arreglar el fons per donar-li un estil antic i vaig buscar una llum adequada per a aquest estil.

Molt interessant! Per cert, ¿en fas sovint, de fotos? ¿Hi estàs aficionat? ¿Quines altres aficions tens?

La veritat és que no soc gaire de fer fotos, però em va semblar un bon repte quan vaig veure que el Milà promovia aquest concurs.

¿Què t’agradaria estudiar, l’any que ve? ¿Cap on vols enfocar la teva vida professional?

Tinc pensat fer belles arts, però no descarto la idea d’un any sabàtic entremig.

¿Què ha representat, per a tu, el temps al Milà?

Aquest temps que he passat al Milà no el canviaria per res del món! Hi he trobat gent molt important per a mi i, sobretot, des que vaig entrar a l’institut ençà, he millorat molt. Tinc coneixements i capacitats que ni jo sé quan he adquirit, i es nota molt quan veig dibuixos d’altres anys o quan constato que alguna cosa em sembla més fàcil que fa un temps. Aquests dos anys m’han servit, i no només acadèmicament, i estic content d’haver-los passat al Milà.