En Pau Esteve va estudiar al Milà entre els anys 2016-18. Va optar pel batxillerat artístic, i la seva vocació ha tingut una nítida projecció professional, perquè es dedica a la fotografia i el vídeo. Va estar un any i mig a Austràlia, estudiant fotografia a TAFE Queensland, a Brisbane.

La fructífera col·laboració entre ex alumnes i professors del Milà s’ha fet efectiva recentment: la fotografia de la coberta de l’últim llibre de Jordi Llavina, L’anell, és obra d’en Pau: es tracta de l’enigmàtic ull de bou d’un submarí amb un fons nebulós que sembla convidar a la introspecció.

—Pau, què vas fer quan vas acabar el batxillerat? Fes-nos cinc cèntims de l’experiència australiana.
—Tot just un parell de setmanes després de la graduació, vaig marxar cap a Brisbane, la capital de l’estat australià de Queensland. Vaig estudiar-hi un diploma d’imatge i fotografia durant un any i hi vaig treballar uns altres 6 mesos després de graduar-me.

—En el teu cas, feina i vocació artística se sobreposen… Un es pot guanyar la vida amb l’art?
—De moment, en la meva poca experiència, jo et diria que sí. Avui dia em dedico íntegrament a produir fotografies i vídeos per a tota mena de projectes. Suposo que sempre hi ha un punt de fortuna en aquesta mena de carreres: ser en el lloc idoni en el moment indicat i estar preparat per aprofitar alguna oportunitat que pugui sorgir.

—¿Quin consell donaries als nois i noies que estudien el batxillerat i, en concret, l’artístic?
—Ara mateix el millor que se m’acudeix és recalcar la importància que té estimar el que fem. Sé que és una idea molt àmplia però en el cas dels artistes —o projectes de— trobo que és especialment clau. Creure en les idees pròpies, tirar-les endavant i retocar-les fins que siguin tal com van ser concebudes dins el cap.

—¿Quin és el secret d’una bona fotografia, Pau?
—Si una fotografia està ben enquadrada, ja només queda esperar que els elements es posin a lloc. Sabent escollir quin fragment de tota una escena és el més estètic o significatiu guanyes molt.

—Per cert, ¿com vas viure els anys del Milà?
—Al taller, per sort. Durant aquells dos anys vaig descobrir que aprenc molt més eficientment en primera persona. Tocant, veient, dibuixant, esculpint. Sóc més de pràctica que de teoria, i just al Milà gran part de la feina artística ho era.

—Parla’ns del teu futur. ¿Cap on creus que s’orientarà?
—No en tinc ni idea. I tampoc vull tenir-ne, ara per ara. El futur proper fa pinta d’estar ple de fotos de moda, retrats i curtmetratges publicitaris, i m’encanta. A més llarg termini m’agradaria dur una vida més o menys nòmada per poder inspirar-me en altres cultures i pensaments.

—Digue’ns alguna cosa sobre la fotografia del llibre d’en Jordi Llavina. ¿Per què vas triar un ull de bou?
—Suposo que, com gairebé tothom, quan llegeixo poesia em converteixo en espectador d’una projecció d’imatges mentals, evocades per les paraules del text. Llegint la Querella entre la finestra quadrada i l’ull de bou, un dels poemes de l’obra, la fotografia va venir-me tota sola a la imaginació.