Seleccionar página

Una de les coses que més ens admiren de la Dolors Busquet és la seva actitud, sempre predisposada a ajudar els altres. I no parlo, només, de la informàtica: la Dolors, si l’hi demanes, et donarà un cop de mà. Fa 22 anys que fa feina al nostre institut. Abans d’això, havia format part de la plantilla de l’escola pública de Sant Pere de Riudebitlles, on s’hi va estar una colla d’anys: del 1982 al 1997. Fruit d’aquella llarga experiència laboral, la Dolors encara avui prefereix el terme de mestra al de professora. “Em va costar un parell d’anys adaptar-me al centre. L’escola de Sant Pere era una petita família. Això d’aquí era molt més gran!”.

Amb la seva experiència, ens interessa saber què ha canviat, al Milà, aquests últims vint anys. “Els professors són diferents. La relació entre ells i els alumnes no és la mateixa que la que hi teníem nosaltres. Jo crec que els alumnes no són, ni han de ser, amics del professors. Ei, que me’ls puc estimar molt, eh, però no són pas amics meus”.

La Dolors és professora —perdó: mestra— de 2n ESO. “Els nens és el que més m’agrada del nostre ofici”. A 2n, a més, “encara conserven la innocència de la infantesa”. ¿I d’on li ve, a la Dolors, la seva afició per la informàtica? “L’any 1989 ens deien que la informàtica servia per a moltes coses. Però jo volia saber exactament per a què servia, de manera que el meu marit i jo ens vam matricular en una acadèmia en què, cada dissabte al matí, teníem un professor que ens n’ensenyava. Quan vaig començar al Milà, el Joan Boada també hi estava molt a sobre (i l’any 2003, quan es va jubilar, jo el vaig substituir); la meva germana, al seu torn, m’ensenyava trucs i trampetes… Ha anat així, la vida m’hi ha anat portant…; abans d’aquí, però, a l’escola de Sant Pere ja havíem comprat el primer ordinador, i jo vaig voler fer veure a l’AMPA la importància d’adquirir-ne més”.

La Dolors ja té seixanta anys! No té clar, però, de jubilar-se. “Quan tanco l’aula, i tinc els nens a dintre, penso que aquesta feina encara m’agrada molt i em motiva. En canvi, amb la burocràcia, que cada dia és més extrema, em venen ganes de plantejar-m’ho”. Sobre les seves aficions, tot allò que tingui a veure amb el fet de construir: electricitat, fer forats per penjar quadres… És bo saber-ho!