Seleccionar página

En David ja fa 18 anys que es dedica, professionalment, a ensenyar (16 al Milà!). I ho fa amb plena vocació. Abans de recalar al nostre institut, havia fet diverses substitucions en centres del que s’anomena Barcelona Comarques. Avui és difícil entendre el Milà sense aquest personatge, que, a més, a banda la seva feina habitual, anima (i de quina manera) les festes del centre.

Per fer bé la seva feina, en David ens explica que mira de posar-se sempre en la pell dels seus alumnes, de treballar la qüestió de l’autoestima, per a tots aquells nois i noies que no acaben de sentir-se prou bé. “I la motivació, esclar. Resulta essencial!”. Troba que l’educació física està prou ben integrada en el currículum, i en destaca tots aquells eixos transversals que ell, particularment, treballa a fons a l’aula i a la pista: la cohesió de grup, el respecte pels companys, la gestió de les emocions (la importància d’encaixar bé una derrota, però també de saber gaudir de la victòria amb respecte màxim pels que no l’han aconseguida). “I encara, esclar, el tema espiritual, en què mirem també d’insistir en les nostres classes”.

En David defensa que qualsevol esport, si s’aplica bé, ajuda al desenvolupament integral de l’alumne. “O els castells, posem per cas: aquí tothom és important, treballes en equip, i, de passada, potencies el marc de la nostra cultura popular”. Pel que fa a la seva experiència com a professor: ens comenta que l’ha ajudat molt la convivència amb els altres. “Estar en contacte amb alumnes, però també amb la resta de companys del claustre m’ha fet créixer com a persona. I espero continuar-ho fent durant molts anys!”.

Ha practicat, essent federat, diversos esports ciclisme de pista, mountain bike, voleibol; neda, també, i ara, més concretament, se centra molt en l’activitat castellera. Però també en la seva vessant artística, com a Dj Morrison, ha compartit escenari amb grups com els Catarres, La Gossa sorda, Brams, Gossos, Su Ta Gar, etc. ¿Què és per a ell el Milà, però? “El Milà, sens dubte, és més que un institut. Per a mi, una segona casa, una segona família, un lloc on em sento molt a gust”. Per cert, ¿heu vist mai en David de mal humor? ¿Oi que no? Té mèrit, ¿no us sembla? Força, Milà! Força, David!