Seleccionar página

Si sou una mica matiners, segur que la coneixeu. Si, per contra, arribeu a l’institut a misses dites, potser més aviat us l’heu trobada que en surt, amb la seva inseparable bicicleta. La Guadalupe Serrano, la popular Lupe, va començar a treballar al Milà l’any 1998, quan n’era director Luis Garcés. “En aquell moment, vam fundar una empresa de neteja, amb el suport de l’AMPA. Això va durar fins al 2012. A partir d’aquest any, però, es va buscar una altra empresa. Jo en soc l’encarregada”. No sé si arribem a ser conscients de la feinada que tenen la Lupe i les seves tres companyes: perquè l’estudi i el coneixement fructifiqui a les aules, abans cal que aquestes estiguin netes i en ordre!

         Fan doble torn: de matí i de vespre. L’horari pot variar segons la feina que hi ha a la nit. De les tres, ella és que la que fa més hores, per contracte. Ens preguntem què deu ser el més estrany que s’ha trobat, en una aula, en netejar-la. “Entrepans, xiclets enganxats a les taules… Les portes de l’armari dels ordinadors obertes de bat a bat… I és que som, també, una mica conserges: ens cal anar al darrere d’oblits diversos, d’allò que s’ha fet malbé, per deixar-ne constància. Si, a més a més, ens sobra una estona de la nostra tasca principal, sovint la dediquem a la jardineria”. ¿No heu vist quin goig que fan les flors de l’institut? “Ah, i si cal pintar, també ens hi posem!”

Com dèiem més amunt, és habitual veure la Lupe en bicicleta, amunt i avall, per Vilafranca. Els caps de setmana també surt en bici: pel camp, perquè la carretera li fa més por. És una dona esportiva. Li agrada fer rutes pel camp, ballar swing, practicar altres balls de saló… “Quan treballava a la Peyton, a començament dels noranta, teníem un equip de bàsquet”. A la Peyton, sí. Abans de treballar al Milà com a encarregada de la neteja, la Lupe havia fet un munt de feines: al camp, per exemple, i també com a auxiliar clínica a l’ambulatori. Confessa que aquesta feina mèdica, de tenir cura dels altres, li agradava molt. Però afegeix que el Milà “és la meva segona casa”.