Seleccionar página

Intentem entrevistar la Montse —una de les conserges del centre— un dijous a primera hora. Costa Déu i ajut! No pas per ella, esclar. De cop, t’adones de com d’estressant pot arribar a ser la seva feina, encara que ella sempre hi respongui amb aquella beneïda calma i amb un somriure d’una gran serenor. Un company, un professor, parla per telèfon al costat seu. Ella aguanta amb la mà esquerra un altre aparell de telèfon que acaba de sonar, i, amb la dreta, escriu alguna cosa que li diu el seu comunicant. Per l’esquena, arriba una altra professora, i li pregunta no sé què. Una nena, tot d’una, li demana la clau per anar al lavabo… Ara un tercer professor arriba i li demana el tampó, perquè avui es dia de lliurar butlletins… Pobra Montse, quina paciència que ha de tenir.

“Fa deu anys que treballo aquí, tants com en té la meva filla gran. Vaig néixer al Poble Nou, i vaig estudiar a l’Eugeni d’Ors”. Quan li preguntem sobre altres feines que hagi tingut, ens fa saber que, abans que aquí, ha treballat a l’empresa privada: una feina en un despatx d’arquitectura, com a administrativa, i una altra en el sector del comerç. Les diferències salten a la vista: “Aquesta feina al Milà té molta vida, tractes amb moltes persones, amb adolescents. Les altres feines eren més estàtiques, més de mirar el paper”.

La Montse té dos fills, la qual cosa ens fa preguntar-li per la conciliació laboral: “Aquí faig reducció de jornada. Tota la tarda, la passo amb els nens”. La coneixem del centre, ens la trobem de tant en tant al carrer. Però ens interessa saber quines són les seves aficions: “M’agrada fer petites excursions per la natura, anar al cinema”. I, quant al futur professional, ¿quins plans té? “Aquesta feina m’agrada molt, però no descarto fer promoció, quan n’hi hagi oportunitat. La relació amb els meus companys, a més, és molt bona. No ha sortit mai cap problema important”. Alguna cosa no tan positiva hi deu haver, segur… “El més empipador és quan tot conflueix en el mateix minut, cosa que no et permet tant distribuir la feina en les hores que hi ha. Són els punts més forts de feina, en què aquesta t’arriba tota alhora”.

¿I com deu ser el cap de setmana de la Montse? “Faig moltes activitats en família: visitar algun lloc, una ciutat que no coneixem; anar a la platja a l’estiu. Sovint es tracta d’activitats properes de l’entorn”.