Seleccionar página

La Nerea García té 17 anys i és alumna del MAP. Va estudiar la primària al Mas i Parera. Fa cinc anys, quan va arribar al Milà, tenia molta vergonya. “Ara m’agrada molt, estudiar aquí. És que, si surto de l’ESO, no sé ben bé què faria”.

  La Nerea parla d’una manera tranquil·la i raonada, i sembla que té les idees clares. “Després d’aquesta etapa, m’agradaria molt estudiar perruqueria. Des de ben petita que m’agradava fer pentinats a la gent. I tots aquells a qui pentinava em deien que ho feia molt bé”.

Ens parla de les seves aficions, moltes d’elles relacionades amb l’esport: ha practicat el taekwondo i ha format part de les colles castelleres dels Xicots i de la Jove. Ara no fa castells, però els segueix amb interès. Ens interessa saber com una persona de la seva edat veu la joventut actual. La resposta ens fa rumiar: “Veig que els joves són tots iguals; si més no, aquí a Vilafranca. A Barcelona és diferent, perquè hi ha molta més varietat”. Abans hi anava més, a Barcelona. Aquí a la vila, els seus llocs predilectes són la Rambla i les pistes, on coincideix amb els seus amics.

Considera que els professors i professores milanistes són més propers ara que no fa quatre anys, per exemple. I ara la resposta més sorprenent per a una pregunta, si voleu, una mica tòpica. El seu dia de la setmana preferit és… el dilluns. Fem cara d’estranyesa. “Sí, sí, el dilluns. Perquè comença de nou l’institut”.

I què creu que recordarà de l’institut d’aquí a vint anys: “Que va ser una de les meves etapes preferides perquè aquí he tingut moltes oportunitats”.