El passat dilluns els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat dels batxillerats social, humanístic, científic i tecnològic de l’Institut Milà i Fontanals van assistir a la xerrada conduïda per l’enginyer vilafranquí Joan Carles Alayo i Manubens. Alayo va fer un repàs de les infraestructures que s’han desenvolupat des de finals del segle XIX per, inicialment, disposar d’un sistema d’enllumenat dels carrers de la vila, primer amb la instal·lació del gas i posteriorment l’electricitat. Va explicar que l’electrificació de Catalunya començà per Barcelona l’any 1881 i a Vilafranca no va arribar fins l’any 1898. Tot recordant que abans hi havia instal·lat el gas i que a Vilafranca va tenir dues fàbriques de gas, una situada al costat de la Rambla i l’altre a la que avui és la Plaça del Gas. D’aquesta última fàbrica es va començar a electrificar la vila i, posteriorment, es va construir una nova central elèctrica al carrer del Dos de Maig. Dins d’aquest context no es va oblidar de situar com va anar la electrificació de Catalunya, primer amb les petites empreses locals (com va ser a Vilafranca) i posteriorment la introducció de grans empreses amb les seves centrals al Pirineu lleidatà, que van modificar la estructura elèctrica del país gràcies als avenços de la tecnologia elèctrica i a l’ús de l’energia hidràulica i reduint la dependència del carbó. Joan Carles Alayo Manubens és doctor enginyer per la UPC i ha dedicat gran part de la seva vida professional a l’estudi i disseny de projectes de producció i xarxes de distribució elèctrica diverses empreses del sector elèctric. També ha publicat diversos llibres com “L’electricitat a Catalunya. De 1875 a 1935”, “Aigua i energia. l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans”, “La tecnologia del gas a travès de la seva història” i altres treballs.