L’Eloi Martínez, natural dels Monjos, 23 anys, treballa com a conserge al Milà. És una de les primeres persones que trobem quan entrem al centre. Des de fa dues setmanes, amb la caiguda de les mascaretes, li podem veure el somriure. Treballa amb el Cristian, la Montse i l’Ilde, amb els quals comparteix espai. A finals de l’any passat, va fer un examen d’oposicions a servidor públic, i ara n’espera el resultat. Li desitgem tota la sort del món!
—Eloi, ¿és la teva primera feina? ¿Com t’hi trobes, al Milà?
Sí, pràcticament és la meva primera feina. La veritat és que estic molt feliç d’haver entrat al Milà com a conserge. Perquè ser conserge i atendre el públic a la vegada és un dels meus punts forts, a la vida. I dedicar-te a una cosa que t’agrada, això fa que et motivis més, i cada vegada que vinc al Milà estic molt motivat pel lloc de treball que tinc i pel bon ambient que hi ha, ja que tinc una bona relació amb els companys i amb l’equip directiu. Estic molt orgullós de formar part del vostre projecte, i m’agradaria continuar formant part d’aquest gran projecte anomenat Milà.
—¿Què és el que més t’agrada fer, de la teva feina, i per què?
En el meu lloc de treball, faig moltes tasques: rebre les comandes d’impressió i fotocopiar/escanejar, a primera hora obro les aules, dono materials que necessiten els docents o els alumnes, agafo el telèfon… Però si he d’escollir una tasca en concret seria l’atenció al públic: perquè des de la meva adolescència m’ha agradat donar suport a les persones que necessiten ajuda, i ho miro de fer de manera amable. Donar un cop de mà és una actitud que m’agrada molt.
—Tu no ets gaire més gran que els més grans dels nostres alumnes. ¿Com et fa sentir, això?
La veritat és que no hi penso, ja que considero que l’edat no importa.
—¿Què recomanaries als nois i noies que encara no saben a què dedicar-se en el futur?
Això pot passar. A mi mateix, als setze anys, em va passar. Per tant, jo els recomano que vagin a poc a poc, i que vagin descobrint coses que els agradin. Perquè si descobreixes coses que t’agraden, allò que t’omple d’energia i que et motiva, tot això pot ser la clau del que vols en el futur.
—¿Com has viscut aquests dos anys de pandèmia?
Ho he portat tan bé com he pogut, però ha sigut una situació horrible. Mai m’hauria imaginat que aquesta situació arribés aquí. Em quedo amb el fet que, a poc a poc, ja anem fent vida normal.
—Eloi, parla’ns de les teves aficions. ¿Què t’agrada fer, en el teu temps lliure?
Quan soc fora de la feina, en el meu temps lliure, m’agrada quedar amb els meus amics i estar amb les persones que més estimo. També m’agrada molt anar al cinema, a vegades llegeixo. Tot això és el que m’agrada, però hi ha una cosa que m’encanta: jugar als escacs. Soc molt aficionat als escacs perquè és un joc d’estratègia, en què has de pensar i decidir com moure les peces per avançar i guanyar. I m’agrada molt perquè els escacs reflecteixen el que és la vida real: prendre decisions i avançar en la vida. Amb els escacs és igual: prendre decisions de com moure les peces, per poder avançar i guanyar la partida.
—¿Com et veus d’aquí a uns anys?
Jo em veig com ara, que tingui bona salut i una bona vida juntament amb la meva família. També m’imagino treballant com a servidor públic: aquest somni el porto dins del meu cor des de fa 3 anys. Però la veritat és que m’agradaria continuar fent de conserge al Milà aquests pròxims anys. Perquè, com he dit anteriorment, el Milà té un gran projecte i un gran futur!