Storytelling

Posted Posted in Generació Plurilingüe (GEP)
Wednesday, 10 January 2018
Today some BATX 2 students have visited ESO 1K to tell them some stories. The storytelling session has been a success!
We want to congratulate BAT 2 students for their work at writing, preparing and presenting their stories so well. And thanks to ESO 1K students for being such good listeners! A pleasure!

 

Visita al Parc de Recerca BiomA?dica de Barcelona (PRBB)

Posted Posted in Actualitat
a��El passat dimecres da��ia 17 de gener els alumnes de segon de batxilleratíBa��iosanitari ia�� Científicía��vaa��n assistia��ra��ía la xerrada a�?La malaltia d’Alzheimer: quA? sabem i quA? volem saber?a�? al Parc de Recerca BiomA?dica de Barcelonaa��.a��
a��La��a ponent Nina Gramunt (FundaciA? Pasqual Maragall) elsía��vaa��íposaa��ra��íal dia de com estí avui dia el coneixement d’aquesta malaltia i quins sA?n els reptes de futur.

En acabar, els alumnesía��vanígaudira��íd’una visita guiada a les instalílacions del Parc, en la qual elsía��va��an explicara��íquines sA?n les línies d’investigaciA? del centre, així com una gran quantitat de dades referents a la construcciA? del Parc,ía��els a��professionals que hi treballen, publicacions que realitzen…

Tot plegat, una visita motivadora per a aquests científics del futur.

Sortida al parc del Garraf

Posted Posted in NovetatsCNaturalesa

 

Els passats dies 4 de maig (3er M i Oa) i 5 de maig (3er N i Ob) els alumnes de 3er da��ESO van realitzar una sortida naturalística al Parc del Garraf per tal de treballar en contacte directe amb la natura diferents aspectes relacionats amb la formaciA? del relleu terrestre, mís concretament la geomormologia círstica del Garraf i la formaciA? da��avencs com el de la��esquerrí, destí final del nostre recorregut.

Per altra banda la sortida de camp ens va servir per participar del Projecte de ciA?ncia ciutadana Natusfera tot generant fotoidentificacions dins el projecte creat per a la ocasiA? de Biodiversitat del Parc Natural del Garraf i en quA? els alumnes han rebut la��ajuda da��experts per tal de realitzar les seves identificacions.

 

 

 

 

Marc Canela, medalla de plata a la��olimpA�ada de biologia 2017

Posted Posted in NovetatsCNaturalesa

La��Olimpíada de Biologia de Catalunya tí com a objectiu principal estimular i implicar els estudiants de batxillerat en el desenvolupament da��aquesta CiA?ncia, atA?s que resulta impossible comprendre la vida, analitzar els seus problemes i plantejar solucions sense un coneixement adequat de les principals qA?estions biolA?giques.

En aquesta ocasiA?, un alumne de 2n de Batxillerat Científic de la��Institut Milí i Fontanals es va animar a participar-hi, el Marc Canela.

La��Olimpíada consta de dues fases: la primera consisteix en una prova teA?rica (50 preguntes tipus test que inclouen temari de 1r i 2n de batxillerat) i es va celebrar el passat dissabte 4 de febrer a la Facultat de BiociA?ncies de Bellaterra (UAB), a les 9:30 del matí.

Sa��hi van presentar 400 persones entre les diferents seus de Catalunya i nomís es van classificar les 20 primeres per a la segona fase, o prova príctica.

El Marc va superar la primera fase i va participar el dimecres 8 de febrer en la prova definitiva, tot efectuant una extensa sessiA? príctica de quatre hores.

Per al Marc ha resultat una experiA?ncia extraordiníria, la��ha viscut amb molta ila�?lusiA? i aquest divendres dia 17 va tenir la��oportunitat de realitzar unes visites de gran interA?s (Parc de Recerca BiomA?dica i Institut de les CiA?ncies del Mar en companyia de tots els finalistes).

I a les 19h de la tarda es va dur a terme el lliurament de premis i hem pogut celebrar la��obtenciA? de la medalla de plata de la��Olimpíada 2017.

I no sa��acaben encara les emocions: el Marc estí convocant juntament amb els altres guanyadors de medalla da��or i de plata (sis estudiants en total) a la��Olimpíada Espanyola que se celebrarí a Pamplona el 24 i 25 de marí.

Moltes Felicitats, i moltíssima sort, Marc!

5 Motius per defensar les humanitats

Posted Posted in NovetatsCSocials

Filosofia, histA?ria i coneixements humanistes reclamen el seu lloc per educar joves competents

SíNIA SA?NCHEZ / JOAN SERRA ACTUALITZADA EL 20/04/2014 00:00/ ARA.CAT

La lA?gica de la rendibilitat econA?mica impregna tots els ímbits de la societat i sa��ha instalílat tambí a les escoles. Si bí ís cert que la formaciA? de capacitats laborals ís una de les missions de la��ensenyament, no ha de ser la��A?nica. a�?Les A?ltimes transformacions en el mA?n de la��ensenyament, els vastos processos culturals de canvi i les convulsions en la situaciA? econA?mica i política, amb el predomini de la lA?gica del mercat capitalista, sA?n factors que incideixen en el conreu de les que, en els paA?sos occidentals, es coneixen com a humanitatsa�?, alerta la��Institut da��Estudis Catalans (IEC).

El foment de les competA?ncies que defensen les tendA?ncies pedagA?giques internacionals ha anat reduint el pes de les humanitats als currículums escolars. Evitar la��aprenentatge memorístic -com reclamen aquestes tendA?ncies- no tindria per quA? significar la desapariciA? da��aquests sabers. PerA? les teories pedagA?giques mís radicals, com les del nord-americí Roger Shank, afirmen, fins i tot, que les matA?ries a�?que no seran A?tils en la vida real, com la literatura, la histA?ria o la filosofiaa�? haurien de desaparA?ixer dels currículums, perquA? ja sA?n a internet.

Fent nostre el títol del manifest de la��escriptor italií Nuccio Ordine, volem defensar La utilitat de la��inA?til i reivindicar el manteniment dels sabers humanistes a la��escola, a la universitat i a la vida. A travís de la��opiniA? de sis experts, hem extret cinc motius -da��entre els molts possibles- pels quals les humanitats sA?n A?tils.

1 Eduquen la identitat

La lectura profunda educa la concentraciA? i el carícter

a�?La��humanisme no ís tant el coneixement dels clíssics com el domini de la lectura lenta, reposada, profundaa�?, afirma la��educador i doctor en filosofia Gregorio Luri. Bon coneixedor de la realitat a les aules, Luri aposta per aquest tipus de lectura a�?humanistaa�? com una a�?gran einaa�? per a�?educar la��atenciA? i el caríctera�?, fomentant a�?la capacitat de concentraciA?a�? dels alumnes. Per aixA?, Luri reclama a�?una didíctica de la lectura que avui no hi haa�? a les escoles, que entengui els llibres a�?no com a entretenimenta�? -els adolescents els substituiran per altres entreteniments al seu abast- sinA? com a eina per forjar el carícter.

a�?La literatura ens sofisticaa�?, coincideix el filA?sof Daniel Gamper, i assenyala que aquesta sofisticaciA? educa els sentiments. a�?Quan sofistiquem el nostre vocabulari a travís de la literatura, sofistiquem els nostres sentiments i emocions perquA? podem matisar mís el que sentim i pensema�?, detalla. La histA?ria, un altre dels sabers humanistes, a�?ens ajuda a construir la nostra identitata�?, afegeix Gamper. a�?La histA?ria ís la��espai da��aprenentatge de la humanitata�? i si els nens no la��estudien, existeix el perill de repetir-la. a�?Si aprenem que els drets que tenim ara sA?n fruit de lluites passades, encara els valorarem mísa�?, afegeix. El filA?sof Xavier Antich hi coincideix. a�?Res no pot substituir les humanitats en la��aprenentatge de la complexitat de la vida individual i colílectiva, privada i social, A?tica i políticaa�?, raona Antich.

2 Fomenten la creativitat

Per tenir una mirada nova sobre una cosa cal haver-la treballat

Davant de les tesis pedagA?giques que defensen la��interA?s de la��infant com a A?nic motor del seu aprenentatge, Luri defensa tot el contrari. a�?El coneixement ís el motor mís important de la��interA?s i tambí de la creativitata�?, assevera. a�?Si vols ser creatiu en la cuina, primer fes moltes hores de cuinaa�?, posa da��exemple. Els gurus dels nous mA?todes pedagA?gics internacionals defensen que la��escola ha de fomentar principalment la creativitat dels alumnes, com una capacitat indispensable per ser competitius en la societat del coneixement. a�?La creativitat ís la capacitat de tenir una mirada inA?dita sobre algun problema -segons Luri-, perA? per arribar-hi primer cal tenir dades sobre el problema i un tracte assidu amb ella�?. Per Luri, a�?la mateixa ambiciA? de coneixement et porta a la creativitat: si ta��agrada molt llegir, acabarís escrivinta�?.

3 Forgen la��esperit crític
El saber aporta capacitat per prendre distíncia i reflexionar

Una altra de les competA?ncies que es demana als alumnes da��avui ís el a�?pensament crítica�?, i els experts coincideixen que no hi ha res que el fomenti mís que els coneixements humanistes. a�?Aporten capacitat de pensar, reflexionar i prendre distíncia de les cosesa�?, diu el filA?sof Josep Ramoneda. Antich tambí destaca la importíncia da��aquests sabers per desenvolupar a�?la capacitat subtil de construir sentit en el que ens envolta; en la formaciA? del criteri propia�?. Les humanitats, afegeix, a�?no sA?n una llista de coses que calgui sabera�?, sinA? a�?una lliíA? irreemplaíable per esdevenir, en la��horitzA? da��una humanitat mís lliure, mís justos, mís comprensius i mís críticsa�?.

Per Ramoneda, una de les aportacions mís importants de la cultura humanista ís la mirada reflexiva: a�?Fa que siguem capaíos de controlar i governar el vertigen tecnolA?gic actuala�?. a�?Les competA?ncies que donen les humanitats sA?n fonamentals per fer un A?s adequat de la��arxiu immens que ís interneta�?, remarca. Una capacitat de distanciar-se i avaluar que cal aplicar tambí a la ciA?ncia. a�?La ciA?ncia parteix del principi que tot el que es pot fer es fa, perA? no tot el que es pot fer ís bo que es faci, A?qui posa els límits?a�?, apunta Gamper. I atribueix a la mirada humanista aquesta capacitat reflexiva sobre la ciA?ncia. a�?No es tracta de contraposar humanisme i ciA?ncia, no sA?n excloents, sinA? que cal una concepciA? mís renaixentistaa�?, subratlla, que uneixi una bona formaciA? científica i una bona formaciA? humanista.

4 Donen capacitat de lideratge
Les humanitats ens capaciten per ser competitius al mercat laboral

a�?Les humanitats permeten tenir un coneixement aprofundit de la condiciA? humana, la qual cosa ís indispensable per poder governar, per poder desenvolupar correctament funcions de lideratge i de direcciA? de persones en empreses i organitzacions no lucrativesa�?. El filA?sof i teA?leg Francesc Torralba subratlla els beneficis que comporta la��estudi de les humanitats, fins i tot en un context marcat per la��utilitarisme acadA?mic. a�?No ís estrany que en alguns místers de direcciA? da��empreses les humanitats tinguin un paper rellevanta�?, argumenta Torralba. a�?Qui ha llegit Shakespeare, entendrí, molt a fons, les turbulA?ncies emocionals que tenen lloc en qualsevol comunitat humana, i qui ha llegit Maquiavel entendrí com ningA? les lA?giques i les perversions del podera�?, afegeix el director de la Cítedra Ethos de la Universitat Ramon Llull (URL).

A mís del lideratge, el mercat laboral actual reclama versatilitat i saber-se reinventar constantment al llarg de la vida, una qualitat que es conrea a travís dels sabers menys especialitzats, apunta Gamper. a�?ís la rendibilitat da��allA? aparentment inA?tila�?, afirma el filA?sof. I argumenta que a�?tot i no ser tangiblea�? ni quantificable ís una utilitat a�?fins i tot des del punt de vista mercantila�?. a�?La cultura ís un bí de primera necessitat, que no vol dir que sigui promesa de res, perA? una persona culta juga -tambí al mercat laboral- en millors condicions que una da��incultaa�?, coincideix Ramoneda.

Xavier Antich nega que els sistemes pedagA?gics que releguen les humanitats estiguin pensats per economistes, sinA? per a�?tecnA?crates i burA?cratesa�?. a�?En els paA?sos en quA? els sistemes educatius estan regits per criteris pragmítics i per una visiA? que prioritza els resultats econA?mics, les humanitats tenen un lloc privilegiata�?, assevera. I ís que, segons Antich, les humanitats ens ensenyen a�?com poques coses a la vida a ser capaíos de fer front a situacions príctiques de certa complexitat, a ser subtils en la��anílisi de situacions quotidianes, domA?stiques i laborals; a assumir reptes professionals imprevistosa�?. a�?Poques coses hi ha que serveixin per proporcionar una diferA?ncia qualitativa essencial entre professionals da��altres matA?ries igualment formatsa�?, conclou.

5 Eviten les desigualtats
Denigrar la formaciA? humanista alimenta la��escletxa social

a�?Hi ha una racionalitat cada cop mís lligada a la rendibilitat, que ha anat colonitzant tots els espais de la��experiA?ncia. Sembla que qualsevol espai de la��experiA?ncia que no respongui adequadament als criteris economicistes queda relegada o directament neutralitzada. La��empobriment, en nom de la rendibilitat, ís evidenta�?. La reflexiA?, de la filA?sofa Marina Garcís, reflecteix com els criteris economicistes han poblat els currículums educatius, enfocats a les competA?ncies príctiques i a les disciplines que tenen mís sortida en el mA?n laboral. Per Garcís, no defensar les humanitats ís un dels factors que mís alimenten la creixent desigualtat. a�?Pateixo pel fet que la��accís al patrimoni i llegat de la humanitat tornarí a quedar en mans da��aquells que puguin buscar-lo o accedir-hi, ja sigui per la disponibilitat de temps o dinersa�?, raona aquesta filA?sofa. a�?Una de les conseqA?A?ncies mís greus da��aquest abandonament de les humanitats ís que ís un factor que contribueix a la��augment de la desigualtat econA?mica i cultural, i en A?ltim terme, tambí sociala�?.

Francesc Torralba tambí reflexiona sobre el regnat de la��economicisme. a�?Aquesta ideologia en la qual el guany ís la��A?nic que compta ens condueix a la destrucciA? dels vincles humans, a la��explotaciA? de joves molt qualificats, a la imparable deslocalitzaciA? de les empreses, a la��erosiA? indiscriminada de la��entorn natural, a la��explotaciA? de grups vulnerablesa�?, raona Torralba. a�?La��estudi de les humanitats i, en particular, de la filosofia, permet posar entre parA?ntesis aquesta ideologia que ha calat fins al moll de la��os en el nostre imaginari; permet sotmetre-la a crítica, prendrea��n distíncia i copsar que, a mís a mís del benefici material, hi ha altres bíns, molt mís rellevants per a la personaa�?

Alumnes de 3r da��ESO-L de la��Institut Milí i Fontanals, guiats pel professor Sergi VallA?s del Departament de CiA?ncies Socials, sa��han proclamat guanyadors absoluts de Catalunya de la��Euroescola 2016 Es tracta da��un concurs per alumnes de 3er i 4at da��ESO i que estí organitzat per la��Oficina da��InformaciA? a la��estat espanyol del Parlament Europeu. Aquest 2016 el tema de treball se centrava en els 30 anys e la��entrada de la��estat espanyol a la UniA? Europea. Els alumnes del Milí van formar dos grups, un era el grup groc, que ha quedat primer en la categoria general a Catalunya; i la��altre el grup blau, que ha quedat segon de Catalunya en la categoria de blogs en anglA?s. Els resultats del concurs es van saber el passat 9 de maig. Xavi GA?mez era la��encarregat de gestionar el contingut del blog del grup blau, en catalí. Comenta que de tota la informaciA? que han anat recopilant una de les coses que mís la��ha sorprA?s ís el fet que abans es poguís fumar a tot arreu. Des del grup blau, que feien el bloc en anglA?s, la Irina Rai explicava que sa��havien centrat en recollir informaciA? de familiars, polítics locals i europarlametaris a travís de quatre preguntes bísiques. Entre les preguntes per exemple volien saber com creu que han canviat Catalunya i Espanya en els A?ltims 30 anys; quan senten UniA? Europea quina ís la primera idea que els ve al cap; i si creuen que la��entrada da��Espanya a la UniA? Europea ha estat positiva. Comentar tambí que un equip de la��Institut Escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní ha quedat tercer de Catalunya en la categoria general. La��entrega dels premis tindrí lloc properament a la��Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

Alumnes de 3r d’ESO del Milà guanyadors absoluts de Catalunya en el concurs Euroescola

Lectura de fragments de Llull da��alumnes de 1r de Batxillerat

Posted Posted in NovetatsCatala

En el marc de la��Any Llull, el passat dijous 10 de novembre a la��Escorxador de Vilafranca es va organitzar una petita conferA?ncia pronunciada per Laura Borrís, directora de la InstituciA? de les Lletres Catalanes i professora de la Universitat de Barcelona.

Amb la presA?ncia da��uns 150 alumnes de batxillerat de la comarca mís altra gent interessada, es va assistir a una petita introducciA? a la immensa obra da��un dels erudits mís importants de la��Edat Mitjana.

La��acte el van tancar els alumnes de 1r de batxillerat del nostre centre que fan la��assignatura de Literatura Catalana aquest curs, que van fer una lectura de fragments del Llibre de les BA?sties da��aquest gran escriptor.

El MilA� assisteix a a�?Cabaret, el musicala�?

Posted Posted in Actualitat

Aquest dimecres 17 de gener els alumnes de quart da��ESO, primer de batxillerat i segon de batxillerat de les assignatures da��Arts EscA?niques i Conjunt Vocal i Instrumental han anat a Barcelona, al Teatre VictA?ria, per assistir a la representaciA? del musical Cabaret de Dagoll Dagom. Mís enllí de la��argument, els alumnes sa��han pogut fer una idea del que comporta un musical, una combinaciA? de teatre i mA?sica, i així poder preparar mís bí les propostes que oferiran durant aquest curs al centre.

Generació Plurilingüe (GEP)

Posted Posted in Generació Plurilingüe (GEP)

Aquest any al Milà encetem un projecte nou, que es diu GENERACIÓ PLURILINGÜE i que nosaltres anomenem GEP. El comencem amb la��objectiu de millorar la competA?ncia lingA?ística dels alumnes que hi participin, impartint parts de les matA?ries de Tecnologia i EducaciA?Física en anglA?s en alguns grups da��ESO (en concret, a 4t ESO i 1r i 2n da��ESO respectivament). Amb aquest objectiu en ment, ens plantegem a mís augmentar lA?A?s de la llengua anglesa al centre, a la��espai GEP de la nostra pígina web i a les xarxes socials. Per aixA?, aquesta serí possiblement la A?nica publicaciA? que podreu llegir en catalí en aquest espai.

Actualment el GEP es troba en una fase molt inicial ja que, per poder-lo implementar, els professors implicats i un membre del Departament de LlengA?es Estrangeres estem rebent una formaciA? molt específica en metodologia i disseny da��activitats AICLE i tambí en metodologies mís actives i inclusives (trebaIl per projectes i treball cooperatiu). ís important tenir en compte que el mateix Departament da��EducaciA? marca dos anys de formaciA? abans de la implementaciA? del projecte. De tota manera, durant el mes de marí aquest treball es farí visible a les aules ja que el professorat implementarí una unitat didíctica en anglA?s.

A mís, si us heu passejat pel centre aquest curs, veureu que ja sa��hi han fet alguns canvis i propostes en aquesta línia: en primer lloc, les aules estan rotulades en anglA?s i en catalí i a mís, el mes da��octubre hi va haver una exposiciA? de manualitats i textos escrits de Halloween al vestíbul i un concurs literari relacionat amb aquests treballs. Els alumnes de 2n de Batxillerat tambí es van sumar al projecte i van avenir-se a vendre aperitius i dolíos de Halloween per recaptar diners pel seu viatge. En aquesta ocasiA?, vam comptar amb el suport econA?mic de la��AMPA, a qui des da��aquí volem donar les grícies!