Sortida d’Art i Cultura

Posted Posted in Actualitat, NovetatsCSocials, NovetatsVisualPlastica

En el marc de la matA?ria Art i Cultura, en quA? es treballen de manera conjunta les matA?ries d’EducaciA? Visual i PlA�stica i Socials, ahir dimarts uns quants alumnes de 1r d’ESO van visitar la TA�rraco romana per veure sobre el terreny quins vestigis han quedat a casa nostra d’aquesta civilitzaciA?. Al llarg de tot el matA� van poder aprofundir en el coneixement d’aspectes de la vida romana: la seva cultura, l’arquitectura, el seu dia a dia…

Premiats al concurs CreaJove

Posted Posted in Actualitat, NovetatsCSocials

Dimecres dia 11 d’abril els alumnes da��Emprenedoria i Economia de la��empresa de 4t da��ESO i 1r batxillerat van assistir a la 16a Jornada de la��Emprenedor.

Des del centre, felicitem la Naira Vargas i la Marina Ojea, alumnes de 1r de batxillerat, ja que van ser guardonades amb el segon premi de la categoria Idea mA�s creativa, en la qual hi han participat mA�s de setanta candidatures de diversos centres educatius de la��Alt PenedA?s. La seva idea, Eat Easy, es tracta da��una aplicaciA? mA?bil que permet saber si un plat determinat da��una carta contA� algun ingredient al que ets alA�lA?rgic. Enhorabona a totes dues!

Aquest any, la jornada va comptar tambA� amb la presA?ncia da��Albert CatalA�, un jove emprenedor penedesenc i cofundador de la��empresa Bauma a�� Escola da��escalada, que va ser guanyador del CreaJove 2014. Ell va fer una ponA?ncia en la que va explicar la seva experiA?ncia com a emprenedor. Posteriorment, la��acte va acabar amb la��entrega de premis del concurs CreaJove da��enguany. Per finalitzar, tots vam poder gaudir da��un fantA�stic pica-pica a cA�rrec dels organitzadors.

5 Motius per defensar les humanitats

Posted Posted in NovetatsCSocials

Filosofia, histA?ria i coneixements humanistes reclamen el seu lloc per educar joves competents

SA�NIA SA?NCHEZ / JOAN SERRA ACTUALITZADA EL 20/04/2014 00:00/ ARA.CAT

La lA?gica de la rendibilitat econA?mica impregna tots els A�mbits de la societat i sa��ha instalA�lat tambA� a les escoles. Si bA� A�s cert que la formaciA? de capacitats laborals A�s una de les missions de la��ensenyament, no ha de ser la��A?nica. a�?Les A?ltimes transformacions en el mA?n de la��ensenyament, els vastos processos culturals de canvi i les convulsions en la situaciA? econA?mica i polA�tica, amb el predomini de la lA?gica del mercat capitalista, sA?n factors que incideixen en el conreu de les que, en els paA?sos occidentals, es coneixen com a humanitatsa�?, alerta la��Institut da��Estudis Catalans (IEC).

El foment de les competA?ncies que defensen les tendA?ncies pedagA?giques internacionals ha anat reduint el pes de les humanitats als currA�culums escolars. Evitar la��aprenentatge memorA�stic -com reclamen aquestes tendA?ncies- no tindria per quA? significar la desapariciA? da��aquests sabers. PerA? les teories pedagA?giques mA�s radicals, com les del nord-americA� Roger Shank, afirmen, fins i tot, que les matA?ries a�?que no seran A?tils en la vida real, com la literatura, la histA?ria o la filosofiaa�? haurien de desaparA?ixer dels currA�culums, perquA? ja sA?n a internet.

Fent nostre el tA�tol del manifest de la��escriptor italiA� Nuccio Ordine, volem defensar La utilitat de la��inA?til i reivindicar el manteniment dels sabers humanistes a la��escola, a la universitat i a la vida. A travA�s de la��opiniA? de sis experts, hem extret cinc motius -da��entre els molts possibles- pels quals les humanitats sA?n A?tils.

1 Eduquen la identitat

La lectura profunda educa la concentraciA? i el carA�cter

a�?La��humanisme no A�s tant el coneixement dels clA�ssics com el domini de la lectura lenta, reposada, profundaa�?, afirma la��educador i doctor en filosofia Gregorio Luri. Bon coneixedor de la realitat a les aules, Luri aposta per aquest tipus de lectura a�?humanistaa�? com una a�?gran einaa�? per a�?educar la��atenciA? i el carA�ctera�?, fomentant a�?la capacitat de concentraciA?a�? dels alumnes. Per aixA?, Luri reclama a�?una didA�ctica de la lectura que avui no hi haa�? a les escoles, que entengui els llibres a�?no com a entretenimenta�? -els adolescents els substituiran per altres entreteniments al seu abast- sinA? com a eina per forjar el carA�cter.

a�?La literatura ens sofisticaa�?, coincideix el filA?sof Daniel Gamper, i assenyala que aquesta sofisticaciA? educa els sentiments. a�?Quan sofistiquem el nostre vocabulari a travA�s de la literatura, sofistiquem els nostres sentiments i emocions perquA? podem matisar mA�s el que sentim i pensema�?, detalla. La histA?ria, un altre dels sabers humanistes, a�?ens ajuda a construir la nostra identitata�?, afegeix Gamper. a�?La histA?ria A�s la��espai da��aprenentatge de la humanitata�? i si els nens no la��estudien, existeix el perill de repetir-la. a�?Si aprenem que els drets que tenim ara sA?n fruit de lluites passades, encara els valorarem mA�sa�?, afegeix. El filA?sof Xavier Antich hi coincideix. a�?Res no pot substituir les humanitats en la��aprenentatge de la complexitat de la vida individual i colA�lectiva, privada i social, A?tica i polA�ticaa�?, raona Antich.

2 Fomenten la creativitat

Per tenir una mirada nova sobre una cosa cal haver-la treballat

Davant de les tesis pedagA?giques que defensen la��interA?s de la��infant com a A?nic motor del seu aprenentatge, Luri defensa tot el contrari. a�?El coneixement A�s el motor mA�s important de la��interA?s i tambA� de la creativitata�?, assevera. a�?Si vols ser creatiu en la cuina, primer fes moltes hores de cuinaa�?, posa da��exemple. Els gurus dels nous mA?todes pedagA?gics internacionals defensen que la��escola ha de fomentar principalment la creativitat dels alumnes, com una capacitat indispensable per ser competitius en la societat del coneixement. a�?La creativitat A�s la capacitat de tenir una mirada inA?dita sobre algun problema -segons Luri-, perA? per arribar-hi primer cal tenir dades sobre el problema i un tracte assidu amb ella�?. Per Luri, a�?la mateixa ambiciA? de coneixement et porta a la creativitat: si ta��agrada molt llegir, acabarA�s escrivinta�?.

3 Forgen la��esperit crA�tic
El saber aporta capacitat per prendre distA�ncia i reflexionar

Una altra de les competA?ncies que es demana als alumnes da��avui A�s el a�?pensament crA�tica�?, i els experts coincideixen que no hi ha res que el fomenti mA�s que els coneixements humanistes. a�?Aporten capacitat de pensar, reflexionar i prendre distA�ncia de les cosesa�?, diu el filA?sof Josep Ramoneda. Antich tambA� destaca la importA�ncia da��aquests sabers per desenvolupar a�?la capacitat subtil de construir sentit en el que ens envolta; en la formaciA? del criteri propia�?. Les humanitats, afegeix, a�?no sA?n una llista de coses que calgui sabera�?, sinA? a�?una lliA�A? irreemplaA�able per esdevenir, en la��horitzA? da��una humanitat mA�s lliure, mA�s justos, mA�s comprensius i mA�s crA�ticsa�?.

Per Ramoneda, una de les aportacions mA�s importants de la cultura humanista A�s la mirada reflexiva: a�?Fa que siguem capaA�os de controlar i governar el vertigen tecnolA?gic actuala�?. a�?Les competA?ncies que donen les humanitats sA?n fonamentals per fer un A?s adequat de la��arxiu immens que A�s interneta�?, remarca. Una capacitat de distanciar-se i avaluar que cal aplicar tambA� a la ciA?ncia. a�?La ciA?ncia parteix del principi que tot el que es pot fer es fa, perA? no tot el que es pot fer A�s bo que es faci, A?qui posa els lA�mits?a�?, apunta Gamper. I atribueix a la mirada humanista aquesta capacitat reflexiva sobre la ciA?ncia. a�?No es tracta de contraposar humanisme i ciA?ncia, no sA?n excloents, sinA? que cal una concepciA? mA�s renaixentistaa�?, subratlla, que uneixi una bona formaciA? cientA�fica i una bona formaciA? humanista.

4 Donen capacitat de lideratge
Les humanitats ens capaciten per ser competitius al mercat laboral

a�?Les humanitats permeten tenir un coneixement aprofundit de la condiciA? humana, la qual cosa A�s indispensable per poder governar, per poder desenvolupar correctament funcions de lideratge i de direcciA? de persones en empreses i organitzacions no lucrativesa�?. El filA?sof i teA?leg Francesc Torralba subratlla els beneficis que comporta la��estudi de les humanitats, fins i tot en un context marcat per la��utilitarisme acadA?mic. a�?No A�s estrany que en alguns mA�sters de direcciA? da��empreses les humanitats tinguin un paper rellevanta�?, argumenta Torralba. a�?Qui ha llegit Shakespeare, entendrA�, molt a fons, les turbulA?ncies emocionals que tenen lloc en qualsevol comunitat humana, i qui ha llegit Maquiavel entendrA� com ningA? les lA?giques i les perversions del podera�?, afegeix el director de la CA�tedra Ethos de la Universitat Ramon Llull (URL).

A mA�s del lideratge, el mercat laboral actual reclama versatilitat i saber-se reinventar constantment al llarg de la vida, una qualitat que es conrea a travA�s dels sabers menys especialitzats, apunta Gamper. a�?A�s la rendibilitat da��allA? aparentment inA?tila�?, afirma el filA?sof. I argumenta que a�?tot i no ser tangiblea�? ni quantificable A�s una utilitat a�?fins i tot des del punt de vista mercantila�?. a�?La cultura A�s un bA� de primera necessitat, que no vol dir que sigui promesa de res, perA? una persona culta juga -tambA� al mercat laboral- en millors condicions que una da��incultaa�?, coincideix Ramoneda.

Xavier Antich nega que els sistemes pedagA?gics que releguen les humanitats estiguin pensats per economistes, sinA? per a�?tecnA?crates i burA?cratesa�?. a�?En els paA?sos en quA? els sistemes educatius estan regits per criteris pragmA�tics i per una visiA? que prioritza els resultats econA?mics, les humanitats tenen un lloc privilegiata�?, assevera. I A�s que, segons Antich, les humanitats ens ensenyen a�?com poques coses a la vida a ser capaA�os de fer front a situacions prA�ctiques de certa complexitat, a ser subtils en la��anA�lisi de situacions quotidianes, domA?stiques i laborals; a assumir reptes professionals imprevistosa�?. a�?Poques coses hi ha que serveixin per proporcionar una diferA?ncia qualitativa essencial entre professionals da��altres matA?ries igualment formatsa�?, conclou.

5 Eviten les desigualtats
Denigrar la formaciA? humanista alimenta la��escletxa social

a�?Hi ha una racionalitat cada cop mA�s lligada a la rendibilitat, que ha anat colonitzant tots els espais de la��experiA?ncia. Sembla que qualsevol espai de la��experiA?ncia que no respongui adequadament als criteris economicistes queda relegada o directament neutralitzada. La��empobriment, en nom de la rendibilitat, A�s evidenta�?. La reflexiA?, de la filA?sofa Marina GarcA�s, reflecteix com els criteris economicistes han poblat els currA�culums educatius, enfocats a les competA?ncies prA�ctiques i a les disciplines que tenen mA�s sortida en el mA?n laboral. Per GarcA�s, no defensar les humanitats A�s un dels factors que mA�s alimenten la creixent desigualtat. a�?Pateixo pel fet que la��accA�s al patrimoni i llegat de la humanitat tornarA� a quedar en mans da��aquells que puguin buscar-lo o accedir-hi, ja sigui per la disponibilitat de temps o dinersa�?, raona aquesta filA?sofa. a�?Una de les conseqA?A?ncies mA�s greus da��aquest abandonament de les humanitats A�s que A�s un factor que contribueix a la��augment de la desigualtat econA?mica i cultural, i en A?ltim terme, tambA� sociala�?.

Francesc Torralba tambA� reflexiona sobre el regnat de la��economicisme. a�?Aquesta ideologia en la qual el guany A�s la��A?nic que compta ens condueix a la destrucciA? dels vincles humans, a la��explotaciA? de joves molt qualificats, a la imparable deslocalitzaciA? de les empreses, a la��erosiA? indiscriminada de la��entorn natural, a la��explotaciA? de grups vulnerablesa�?, raona Torralba. a�?La��estudi de les humanitats i, en particular, de la filosofia, permet posar entre parA?ntesis aquesta ideologia que ha calat fins al moll de la��os en el nostre imaginari; permet sotmetre-la a crA�tica, prendrea��n distA�ncia i copsar que, a mA�s a mA�s del benefici material, hi ha altres bA�ns, molt mA�s rellevants per a la personaa�?

Alumnes de 3r da��ESO-L de la��Institut MilA� i Fontanals, guiats pel professor Sergi VallA?s del Departament de CiA?ncies Socials, sa��han proclamat guanyadors absoluts de Catalunya de la��Euroescola 2016 Es tracta da��un concurs per alumnes de 3er i 4at da��ESO i que estA� organitzat per la��Oficina da��InformaciA? a la��estat espanyol del Parlament Europeu. Aquest 2016 el tema de treball se centrava en els 30 anys e la��entrada de la��estat espanyol a la UniA? Europea. Els alumnes del MilA� van formar dos grups, un era el grup groc, que ha quedat primer en la categoria general a Catalunya; i la��altre el grup blau, que ha quedat segon de Catalunya en la categoria de blogs en anglA?s. Els resultats del concurs es van saber el passat 9 de maig. Xavi GA?mez era la��encarregat de gestionar el contingut del blog del grup blau, en catalA�. Comenta que de tota la informaciA? que han anat recopilant una de les coses que mA�s la��ha sorprA?s A�s el fet que abans es poguA�s fumar a tot arreu. Des del grup blau, que feien el bloc en anglA?s, la Irina Rai explicava que sa��havien centrat en recollir informaciA? de familiars, polA�tics locals i europarlametaris a travA�s de quatre preguntes bA�siques. Entre les preguntes per exemple volien saber com creu que han canviat Catalunya i Espanya en els A?ltims 30 anys; quan senten UniA? Europea quina A�s la primera idea que els ve al cap; i si creuen que la��entrada da��Espanya a la UniA? Europea ha estat positiva. Comentar tambA� que un equip de la��Institut Escola Jacint Verdaguer de Sant SadurnA� ha quedat tercer de Catalunya en la categoria general. La��entrega dels premis tindrA� lloc properament a la��Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

Alumnes de 3r d’ESO del Milà guanyadors absoluts de Catalunya en el concurs Euroescola